Tasques

El pla de treball està dividit en quatre paquets de treball, i un de coordinació. P1 i P2 referits a l’escala pilot; i, M1 i M2 a l’escala municipi, a més del de coordinació que inclou els resultats d’explotació. Es realitzarà una jornada de transferència dels resultats en el darrer trimestre del projecte, dirigida a professionals, escoles, ajuntaments, entitats i administracions públiques. Totes les tasques s’inicien al mes 1, ja que aprofiten resultats de projectes previs, i finalitzen al mes 18, per així poder tenir més rèpliques o validacions.

P1. Anàlisi ambiental.

Subtasca P1.1 Circularitat de nutrients través del reciclatge residus orgànics.

Es proposa el compostatge domèstic de les restes orgàniques generades en els cultius de les cobertes com a sistema per recuperar i recircular matèria orgànica i nutrients (nitrogen i fòsfor). Es posarà en marxa uns pilots en les instal·lacions de la UAB i les escoles, on s’avaluarà l’ús de diferents configuracions d’equips amb l’objectiu d’optimitzar el procés en els següents aspectes: optimitzar mescla inicial per la conservació de nutrients, i optimitzar temps de procés amb l’objectiu de maximitzar obtenció de nutrients alhora que es garanteix l’estabilitat del compost final. En aquesta tasca també es tindrà en compte alguns aspectes relacionats amb disseny dels compostadors considerant aspectes funcionals, sobretot relacionats amb el control del procés i de les possibles emissions, i estètics per tal que de millora la seva integració en els edificis. D’altra banda s’avaluarà el compostatge domèstic i comunitari de la fracció orgànica generada a llars i s’estudiarà la seva integració a les cobertes dels edificis i escoles.

R.P.1. En finalitzar aquests pilots es tindrà una guia de com posar en marxa i fer funcionar sistemes de compostatge i de producció de vegetals en edificis i escoles per optimitzar recursos.

 

Subtasca P1.2 Anàlisi de cicle de vida dels materials i processos utilitzats a escala pilot.

S’analitzarà els impactes generats pels residus i la implementació del nexe AEAR en els pilots en les escoles i les cobertes dels edificis: impactes ambientals associats a les noves fraccions de residus (mascaretes, per exemple) en els pilots i la implementació d’aquests nous sistemes d’agricultura i producció de recursos de proximitat i de forma sostenible, inclou també els nous materials i solucions constructives adaptatives, des d’una perspectiva de cicle de vida, des de l’extracció dels materials fins al seu fi de vida. La implementació de sistemes de compostatge, horts en les escoles, cultius en les cobertes, panells solars, recollida d’aigües pluvials, separació amb mampares o d’altres associats als residus generen uns impactes que han de ser analitzats prèviament. S’utilitzarà la metodologia d’ACV estandarditzada per l’ISO 14040-44. Es farà un inventari complet de cada tipus de sistema, sistemes de cultius, de producció d’energia, de captació d’aigua de pluja i de gestió de residus per després calcular el seu impacte ambiental. Es calcularà l’impacte que tindria la producció d’aquests sistemes i comparar-los per a futurs escenaris en els municipis. Per dur a terme aquesta tasca es posarà en marxa els pilots de la producció agrícola en les instal·lacions experimentals de la UAB. Durant els 18 mesos del projecte diferents espècies vegetals (enciam, tomàquet, mongeta verda (Phaseolus vulgaris), alfàbrega, enciam, entre altres) seran objecte d’investigació. El sistema de conreu serà l’hidropònic en substrat de perlita i compost, i en alguns casos també la utilització de llum LED.

R.P.1.2 En finalitzar aquesta tasca es tindrà l’ACV de les fraccions de residus generats a causa de la pandèmia i dels sistemes de compostatge i producció agrícola de proximitat estudiats.

 

P2. Anàlisi de les emissions de COV i altres gasos d’efecte hivernacle.

Tasca 2. Determinació de les emissions de compostos orgànics volàtils, metà i N2O. Es determinarà per cromatografia de gasos les emissions de COV (considerant l’especiació en famílies de COV) i N2O, tant les procedents dels cultius en coberta, com les del procés de compostatge, incloent-hi en aquest cas el metà, i durant l’aplicació del compost en el sòl/substrat dels sistemes de cultius. D’aquesta forma es quantificarà les potencials emissions d’aquests compostos donat el seu impacte en el medi ambient, i es donarà pautes per a la seva minimització en cas de ser necessari. En el cas dels conreus es treballarà sobretot amb l’alfàbrega i la mongeta verda, i una campanya de tomàquet. De la mateixa manera l’aplicació del compost es realitzarà de forma que es minimitzin aquestes emissions. La fertilització diferirà en funció del fertilitzant de N utilitzat sent el control en forma de NO3- i s’utilitzarà fertilitzants alternatius com estruvita procedent de les aigües residuals tractades en estacions de tractament d’aigües urbanes i el bacteri fixador de N2 atmosfèric Rhizobium.

R.P.2.1 En finalitzar aquesta tasca es tindrà els factors d’emissió de COV, metà i N2O pel procés de compostatge domèstic i comunitari, i per la producció de proximitat de mongeta verda, i alfàbrega com a espècies model, i valors aproximats pel tomàquet.

 

M1. Patrons de consum i malbaratament alimentari.

SubTasca M1.1 Analitzar els patrons de consum dels residents del cas d’estudi.

S’avaluarà l’impacte que la pandèmia (tant durant el confinament com després) ha tingut en la generació i separació selectiva dels residus, fent especial èmfasi en la fracció orgànica. De les diferents fraccions, es vol identificar tendències en la generació, especialment en els envasos d’un sol ús i la seva tipologia (si són biodegradable o compostables o és material de rebuig). Així com la quantificació i destí nous residus generats amb la crisi sanitària (mascaretes, guants, materials de construcció, bastidor de plàstics, etc…). De la mateixa manera, els patrons de consum dels recursos bàsics han canviat durant la pandèmia, a causa que les famílies teletreballen i passen més temps a les cases. També s’analitzaran els patrons de consum d’aliments, energia i aigua per conèixer la demanda plausible de cada flux a escala municipal i de barris, per una banda per identificar els patrons de consum de cada àrea i per una altra banda, per després identificar el metabolisme urbà del municipi i els canvis en l’actual pandèmia i prepandèmia. S’utilitzaran dades provinents de les empreses distribuïdores i es dissenyarà una enquesta a escala barri/s focalitzada als patrons de consum d’aliments i de generació de residus. En aquest últim punt es tindran en compte factors com el canvi en la freqüència de compres, i en nombre d’àpats a casa, el tipus de consum (fresc, precuinat, preparat, o en conserva) i potencial de generació de residus orgànics i de malbaratament alimentari a les llars en situació de pandèmia.

R.M.1.1 En finalitzar aquesta tasca es tindrà una identificació completa a escala municipal i de barris dels patrons de consum i de la generació de residus.

 

SubTasca M1.2 Metabolisme urbà del cas d’estudi i malbaratament alimentari.

Amb les dades extretes de la subtasca M1.2 i s’aplicarà una anàlisi multivariable com la metodologia Multi-scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism per establir un vincle, en termes quantitatius, entre els processos socioeconòmics descrits a escala local (municipi i barris), analitzant la viabilitat (restriccions internes) i la viabilitat (restriccions externes) dels patrons metabòlics d’aliments, energia i aigua. Aquesta metodologia ofereix una sèrie d’indicadors extensius i intensius per identificar el tipus de metabolisme del municipi i barris, identificant els “hotspots” on actuar. Aquesta metodologia ha estat aplicada al municipi de Badia del Vallès. També es calcularà l’assequibilitat dels aliments a escala de barri a través de l’estimació del cost d’una dieta optimitzada (mínim costant assolint els micro i macronutrients suggerits pel World Food Program i FAO) i d’una dieta tenint en compte els hàbits alimentaris de la persona. El cost de la dieta es realitzarà utilitzant el Cost of Diet, desenvolupat per Save the Children, que combina dades econòmiques i nutricionals. A més, respecte als vegetals s’estimarà el cost de les mateixes dietes utilitzant els preus dels productes orgànics estimant les diferències d’impacte ambiental i econòmic. A partir de les dades de consum s’estimarà la quantitat de malbaratament alimentari generat en un any a escala de barri desglossant-se en evitable, possiblement evitable i inevitable. I es compararà amb la generada anualment per a enfortir l’estimació. Les categories de malbaratament alimentari seran investigades a través de l’enquesta i de focus grups per mesurar diferències entre diferents hàbits de consum i de compra.

R.M.1.2 En finalitzar aquesta tasca es tindrà caracteritzat el metabolisme a escala municipi i de barris i el malbaratament alimentari en les mateixes àrees.

 

M2. Acceptació social de la implementació del nexe AEAR en les cobertes dels edificis i anàlisi de sostenibilitat dels escenaris viables pel cas d’estudi.

Subtasca M2.1 Acceptació social de l’ús de les cobertes.

Es farà una enquesta per mesurar l’acceptació social de la utilització de les cobertes. Aquesta tasca inclou el disseny d’una enquesta sobre les preocupacions, percepcions, beneficis, barreres de l’ús de les cobertes per implementar diferents sistemes, com ara hivernacles, agricultura a l’aire lliure, plaques fotovoltaiques, plaques solars tèrmiques i captació d’aigua de pluja a escala municipi. Es preguntarà sobre les preocupacions en el subministrament d’energia, aliments i aigua en un futur pròxim i relacionades amb l’actual moment de pandèmia. També es preguntrà sobre si posarien alguns sistemes a les cobertes i preguntes exhaustives sobre cada sistema. Aquestes preguntes inclouran: a) ubicacions possibles d’implementació; b) l’acceptació d’utilitzar les cobertes. Els motius per no utilitzar les cobertes. Analitzant la possible oposició a l’ús de les cobertes, reacció “Not in my backyard ” (NIMBY); c) preferències dels diferents sistemes. Comparant i contrastant les diferents possibilitats com l’agricultura urbana (cultiu a l’aire lliure i hivernacle), plaques solars (fotovoltaiques i solars tèrmiques) i la captació d’aigües pluvials; d) barreres en la implementació dels diferents sistemes; f) beneficis d’aquesta estratègia.

R.M.2.1 En finalitzar aquesta tasca es tindrà caracteritzada l’acceptació social als usos de les cobertes a implementar diferents sistemes. En concret, la viabilitat social d’aquesta nova estratègia urbana d’autosuficiència municipal en l’actual situació de pandèmia.

 

Subtasca M2.2 Anàlisi de sostenibilitat dels escenaris viables.

Es proposarà un primer procés participatiu als barris estudiats, utilitzant la metodologia World Cafè. El primer taller amb els residents, al començament del projecte, serà per dissenyar escenaris futurs i seleccionar indicadors rellevants. Per analitzar els escenaris plantejats s’utilitzarà una anàlisi de sostenibilitat, amb indicadors ambientals, socials i econòmics. Aquests indicadors sortiran de les subtasques anteriors, així com del primer procés participatiu portat a terme. Per finalitzar, es farà un segon taller per triar els escenaris que prefereixen els residents per al municipi i els diferents barris estudiats. Assolint els diferents resultats i combinant-los amb l’acceptació i les necessitats dels residents, podrem proposar un escenari o escenaris més precisos i adequats per a la implementació d’agricultura urbana (agricultura a l’aire lliure i hivernacle), aprofitament energètic i captació d’aigua de pluja a les cobertes d’aquest municipi.

R.M.2.2 En finalitzar aquesta tasca es tindrà l’anàlisi de sostenibilitat dels diferents escenaris pel municipi i els barris i la preferència dels residents per utilitzar les seves cobertes.

 

C0. Coordinació.

Coordinació del projecte.